Donar-se d’alta de residència

He arribat a una nova ciutat o, després d’un temps d’estar a fora, hi retorno. Em vull convertir en un veí més. Algun dia potser hauré d’anar al metge, o portar els meus fills a l’escola, o accedir a alguna ajuda. Com em puc convertir en un veí de la ciutat ?.

Hauràs d’acostar-te al teu ajuntament (quasi segur que hauràs d’anar a l’oficina d’atenció al ciutadà) i allà demanar que vols empadronar-te o donar d’alta al padró.  Aquesta inscripció s’anomena : “alta per canvi de residència”.  Tant és d’on vinguis (si de la resta de l’Estat o de fora), el que importa és que hi figuris com a veí.     

La documentació bàsica que has de portar i, més si tenim en compte, que cada ajuntament pot demanar alguna cosa diferent (molta d’aquesta documentació no és obligatòria per llei però si que els ajuntaments la poden demanar per tal de fer comprovacions) és la següent:

- Document d’identitat (DNI, passaport, targeta de residència. El permís de conduir no serveix ja que falten algunes de les dades obligatòries per a la inscripció). Si és un menor nascut al territori espanyol que no disposa de DNI (menor de 14 anys) pot aportar el llibre de família.
- Contracte de lloguer o escriptura de propietat (potser que algun ajuntament també demani la cèdula d’habitabilitat).
- Si en l’habitatge on vas a viure ja hi figuren inscrites persones, caldrà la signatura d’algun dels majors d’edat (en aquest cas pots quedar exempt de presentar el document de l’habitatge).

La sol·licitud d’alta l’han de signar tots els majors d’edat.

Un cop t’hagis donat d’alta és convenient sol·licitar algun justificant (volant o certificat). Aquest document et serà útil davant altres administracions: sol·licitar la targeta sanitària, expedir el DNI o qualsevol altre carnet, inscriure’t per buscar feina o habitatge, fer-te usuari d’algun servei municipal (biblioteca, serveis socials…).J

A partir d’aquí JA T’HAS CONVERTIT EN UN VEÍ MÉS DE LA CIUTAT !!!. Ara tingués en compte els teus drets i també els teus deures.

Empadronar-se

“Empadronar-se” vol dir inscriure’s en el padró municipal del lloc on es viu habitualment. Si una persona viu en més d’un lloc, només s’ha d’inscriure al padró del municipi que hi resideix més temps. Hem d’entendre que NOMÉS es pot ser veí d’un municipi. 

Aquesta inscripció ve marcada com a obligatòria per la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

Cal que tinguem en compte que el fet d’inscriure’ns ens confereix la condició de veí amb tot el que això suposa: accès a l’educació, accès a la sanitat, accès a ajudes i als serveis socials, per a acreditar la residència i el temps, etc. En molts tràmits se’ns requereix un justificant de residència: per a casar-se, per a formalitzar documents d’identitat (DNI, targeta de residència), per a formalitzar el permís de conduir, per a obtenir la targeta sanitària, etc.

A més, és a través del padró municipal que s’obté la població de la ciutat i hem de tenir en compte que els serveis que ha d’oferir un ajuntament depenen d’aquesta xifra: enllumenat públic, clavagueram, seguretat ciutadana (policia), escoles, transport públic, etc.

Una altra cosa que cal considerar és que aquest padró és un registre ADMINISTRATIU i, per tant, com a tal la seva funció serà administrativa, tot i que cada vegada s’utilitzi per altres fins. Suposo la llei no ha canviat i en canvi la societat si i els fluxos migratoris encara més. Les dades que hi constaran són:

- Document d’identitat
- Nom i cognoms
- Lloc i data de naixement
- Sexe
- Nacionalitat
- Domicili on es viu
- Nivell d’estudis

Les primeres dades s’acrediten amb la presentació del document d’identitat (DNI, passaport, targeta de residència…). Pel que fa al domicili, l’ajuntament pot exigir la presentació del contracte de lloguer o l’escriptura de propietat per tal de determinar la situació de l’habitatge i comprovar la veracitat de les dades, si així ho creu convenient. El nivell d’estudis s’anota a través de la manifestació de la persona interessada. No obstant això, fa poc temps que l’Instituto Nacional de Estadística (òrgan competent) efectua la comprovació amb el Ministerio de Educación y Ciencia. L’encarregat de l’empadronament pot demanar, amb caràcter voluntari, dades com el telèfon.

També és important saber que com més s’ajustin les dades a la realitat més justificable serà exigir els serveis més adients, més fiables seran les estadístiques demogràfiques que s’elaborin, més fàcil serà exigir els drets que ens pertoquen i més equitativa i justa farem la nostra societat. Això no vol dir que no tinguem tot el dret d’exigir el millor per a nosaltres, com a veïns que som de la ciutat.

El que ens diferencia són els “papers”

Tots tenim dret a viure en aquest món. Però no sempre és fàcil. Des del moment en què existeixen les fronteres; des del moment en què hi ha una gran fractura, sobretot, social i econòmica, entre el que molts anomenen “el primer món” i “el tercer i quart món”, que provoca que moltes persones somniïn en canviar la seva vida; des del moment en què s’han “inventat” la possessió de papers per demostrar que un és ciutadà d’aquest món… Arran de tots aquests moments, intentaré en aquesta plana donar una pinzellada als principals papers que pot necessitar tot aquell que arriba a la ciutat. Hi arribi en forma de naixement o per prendre la decisió de traslladar-s’hi des d’un altre lloc. El que ens farà diferents seran els papers. Aprofitaré aquest espai per parlar-ne i posar-vos a les vostres mans el coneixement que he anat adquirint aquests darrers anys. I si això serveix per ajudar algú benvingut sigui i si algú creu que pot aportar alguna cosa, benvingut sigui. A partir d’avui, fins aviat.

“Vivim sota el mateix sostre, però no tenim el mateix horitzó” (Konrad Adenauer)

Un intent d’apropar informació i cultura per a la gent que viu aquí

Benvinguts,

Desitjo que convertiu aquest espai en un punt de trobada de la gent que viviu aquí, vingueu d’on vingueu, de la vora o de molt lluny. Poc a poc aniré posant la informació que he adquirit aquests darrers anys, intercanvis culturals,… de tot una mica sense estendre’m gaire. Només vull tirar una corda d’ajuda per qui li interessi agafar-se i acostar-se a l’altre sense por. Tothom som iguals, tothom som diferents. El secret està en tenir clar que la igualtat està en què tothom som persones i com a tal, tots tenim diferències ja sigui per la nostra personalitat, ja sigui pel nostre entorn, ja sigui pel lloc on hem nascut. Entendre això és el més important per a respectar-nos.